2 desembre ´Una historia de amor

Divendres 2 de desembre va tenir lloc la presentació de la pel•lícula “Una historia de amor”, per part del seu director Jorge Grau.

Va iniciar la presentació Xavier Perna, que ens va presentar a Jorge, ens va esmentar alguna de les seves pel·lícules i ens va fer constatar que Jorge Grau és una part important de la història del nostre cinema.

Tot seguit vam visionar una entrevista enregistrada en el propi DVD de la pel•lícula, en la que Jorge explica alguns aspectes de la pel·lícula, que després ell mateix va comentar i ampliar.

En Jorge ens va remarcar que la pel·lícula comença amb una dedicatòria al seu pare, que va saber portar bé “la pesada càrrega de l’amor”, expressió que en el seu moment va despertar força polèmica.

L’amor és efectivament el gran protagonista de la pel·lícula, que, precisament per això, no perd actualitat.

El sentiment de l’amor és un dels motors de la vida humana, i, com a tal, és etern.

Els personatges concrets de la pel•lícula el poden viure i sentir en unes circumstàncies i formes determinades, però els seus conflictes són universals.

Vam conèixer anècdotes d’un rodatge en el que la implicació i compromís dels participants van ser claus per superar els problemes - com la por de Teresa Gimpera, que va vèncer desfullant carxofes - i asssolir l’èxit final.

Vam saber que molts dels personatges de la pel·lícula, com els dos editors o la monja, són reflex de personatges reals que l’ull de Jorge – que és va definir com contador d’històries – va captar.

Jorge va recordar la seva admiració per alguns directors mítics, especialment Renoir i Rossellini, i la seva amistat amb Fellini, que va durar tota la vida, i sobre qual va escriure un llibre, que tot i estar esgotat, potser es pot trobar amb una cerca insistent i afortunada a Internet.

En un col·loqui farcit d’anècdotes, com la durada de l’escena “històrica” de la Cantudo a La Trastienda (1 segon i mig !) o l'especial personalitat de Sara Montiel, Jorge ens va fer notar que els motors de la seva vida han estat la il·lusió, el treball i l’amistat.

Amistat com la que ha seguit mantenint amb molts personatges que han col·laborat amb ell - va esmentar especialment Núria Espert - i com la que ha deixat entre els integrants del cine fòrum, que esperem que algun dia torni a compartir amb nosaltres la pantalla i la taula.

Caro diario (Nanni Moretti)

Pel·lícula de Nanni Moretti, el director d’Habemus Papam (que encara està en cartellera). L’he rescatada de la videoteca perquè “Habemus Papam” em va agradar, i aquesta pel·lícula és una de les més referenciades i lloades en el curriculum del seu director.

Rodada fa uns quants anys (1993) consta de tres episodis en els que Moretti ens convida a veure la vida amb els seus ulls.

En el primer episodi ens convida a donar un passeig en vespa per la Roma més quotidiana i menys turística, el mes d’agost. En el segon episodi, ens convida a visitar diverses illes, cadascuna de els quals té la seva personalitat i “mitologia”. En el tercer episodi, ens convida a compartir amb ell les seves vivències en una successió de visites a metges cap dels quals sembla poder trobar solució a la seva dolència.

M’ha agradat. En el primer episodi, m’ha agradat passejar per una Roma menys espectacular però amb la seva pròpia i particular història. En el segon episodi, m’he divertit amb les “mitologies” que pot tenir amagada la vida quotidiana. En el tercer, he reflexionat sobre lo complicats que som, i l'important que és saber mantenir o posar humanitat en totes les situacions.

He tornat a constatar un estil crític, alegre i desenfadat,i una manera molt personal de fer cinema. Quan tingui ocasió rescataré alguna altra pel·lícula seva de la videoteca.

Divendres 2 desembre - Una història de amor (Jorge Grau)

El propi director de la pel·lícula, Jorge Grau, ha seleccionat aquesta pel·lícula per a la propera edició del cine fòrum, i en farà la presentació, gràcies a les gestions fetes per Xavier Perna.


La pel·lícula és un drama romàntic, gènere del que potser no hem passat massa pel·lícules al cine fòrum, i va ser rodada durant el franquisme (1967), la qual cosa li dóna un interès afegit ja que, es tractava d'un temps en el que no era fàcil fer un cinema personal, valent i independent.

Tant la visió de la pel·lícula com conèixer i aprendre coses d’en Jorge Grau, un home que en el món del cinema ho ha fet i ho ha vist tot, fan de la propera sessió una oportunitat magnífica de gaudi i enriquiment.

Si no podeu esperar fins divendres per conèixer millor en Jorge Grau, en aquest mateix blog trobareu entrades que apunten a entrevistes en les que ell ens explica moltes coses ... llegiu-les i fareu boca  per divendres.

Fins divendres.

Steve Jobs - La biografia

La biografia de Steve Jobs, recentment mort de càncer, escrita per Walter Isaacson, és apassionant de llegir. La biografia va ser escrita a petició i amb la col·laboració del propi Steve, que va voler deixar-nos a tots, i especialment als seus fills, un coneixement profund de la seva personalitat.

D’una banda, ens trobem amb circumstàncies poc convencionals ja des dels seus inicis: Steve va ser objecte d’adopció malgrat ser els seus pares biològics persones de fortuna, fet que, ben segur, va marcar la seva personalitat.

Personalitat forta i amb moltes facetes. Genial, creatiu i intuïtiu, dotat d’un caràcter emprenedor i agressiu, que li va permetre assolir grans fites en el món de la informàtica. Creador de l’empresa Apple i de productes com el Macintosh, l’IPod o l’IPad, va patir també fracassos que el van portar a ser acomiadat de l’empresa que va crear, a la que va tornar anys després per la porta gran.

Tampoc la seva vida personal i familiar van ser fàcils. El seu caràcter desassossegat li va fer costós trobar moments de pau i felicitat personal.

Situat en un lloc i temps en el que la indústria informàtica va créixer de forma vertiginosa, ell va ser-ne un dels actors importants, però la lectura de la seva vida transcendeix la d’un tècnic o un empresari: Es tracta d’una història apassionant d’un geni, líder i innovador; i d’un moment irrepetible en la història de la tecnologia i la creativitat personal i empresarial.

Recomano fortament la seva lectura.

Anonymous

Pel·lícula que recrea el temps de Shakespeare i fa la hipòtesi que les obres atribuïdes a Shakespeare no són en realitat la seva obra, sinó la d’una altra persona.

Amb una molt bona recreació de l’època, amb bones interpretacions, la pel·lícula resulta interessant, tot i que en ocasions una mica embolicada.

Abans o després de veure la pel·lícula, resulta interessant de veure els arguments que hi ha a favor i en contra de l’autoria per part de Shakespeare de les seves obres: Veieu per exemple Enllaç a la qüestió de l’autoria de les obres de Shakespeare.

Com també és interessant veure la polèmica que la pel·lícula ha despertat entre els anglesos, com podem veure en un article de The Guardian.

Finalment, com la pel·lícula gira també al voltant de la figura de la reina Elisabet I, és interessant contrastar la seva biografia canònica amb la figura que ens presenta la pel·lícula. Notem que aquest darrer enllaç conté referències a diferents pel·lícules sobre Elisabet I i la seva època, per si ens han quedat ganes de passejar-nos per l’Anglaterra d’aquells temps.

Jorge Grau (II) - El espontáneo

El fet que en la propera sessió de cine fòrum tindrem la visita de Jorge Grau, m’ha animat a visionar una de les seves pel·lícules “El Espontáneo” (1964).
Sí: Aviat farà 50 anys : Una eternitat !. ...

Inicialment sembla que retrocedeixes força en el temps. Un noi jove -16 / 17 anys – que treballa de grum en un hotel .... ara els joves no comencen a treballar tan aviat ... (però una mica més endavant inicien un peregrinatge sense fi pidolant feines que no troben) ...

Una Espanya “canyí” on els toros creen furor ... (voleu dir que som tan diferents .... ?) ...

Pobres que dormen a terra (potser les entrades dels bancs i caixers on ara dormen són més arrecerades, però encara n’hi ha ...) ...

Afortunadament, algunes coses han canviat per a millor, però en d’altres encara ens hi podem veure retratats.

No és aquesta pel·lícula la que veurem en la propera sessió – si podeu accedir al DVD, feu-ho, passareu una bona estona – però m’ha deixat una pregunta per fer-li a en Jorge i a tots nosaltres : Creieu que realment hem canviat tant en aquests anys ?

Jorge Grau (I)

La propera sessió de cine fòrum tindrem la sort de tenir entre nosaltres un home amb molts anys de cinema al darrera: Jorge Grau, que ve de la ma de Xavi Perna, el nostre gran enllaç amb el món del cinema.

Un home que, com el grum de la seva pel·lícula “El espontáneo”, va començar fent de tot, però que de cada tecla que va tocar en va aprendre alguna cosa.

La seva voluntat de compartir, d’explicar històries, ha fet que tingui al darrera forces pel·lícules, i moltes vivències, que ben segur compartirà amb nosaltres el dia de la sessió.

Com avançada, incloem alguns enllaços d’entrevistes seves a Internet, que ens permetran conèixer una mica la seva personalitat.

Entrevista a Judex Fanzine amb Luis Rueda (Primera part, segona part)

Entrevista amb Jesús Brotons a Vice Beta

A Internet està farcit de referències seves, que ens permeten conèixer-lo millor. Però el millor és que ben aviat el tindrem entre nosaltres.

Habemus papam

M’ha agradat. Tendra. Produïda en clau d’humor. Les quasi 2 hores de la pel·lícula passen de pressa, però els sentiments que et provoca queden dintre.

Reviure els fasts d’un conclau és sempre espectacular, però sentir el pes que la situació provoca en els presents, veure les persones que hi ha sota les púrpures, i, molt especialment, sentir l’angoixa que es produeix quan la sotana passa de púrpura a blanca, és, simplement, humà.

Som conscients que la cúria i el món vaticà són un gran teatre, però redescobrir que la vida és un petit – gran teatre en el que cadascú és un actor, petit o gran; redescobrir que jugar proporciona plaer i que, potser, el millor que pot fer un psicoanalista és fer-nos retrobar amb l’alegria de la vida i del joc; constatar que en el gran teatre de la vida el guió no està escrit i s’ha de trobar a l’interior del cor d’un mateix, són algunes de les pinzellades del que la pel·lícula ens vol fer constatar.

SUSANNE BIER

Creo no equivocarme si empiezo etiquetando a la directora danesa, Sussane Bier, nacida en Copenhague en el año 1960, como un clásico moderno. He tenido oportunidad de ver en las últimas semanas un repertorio importante de sus películas, que me han conmovido. Sus historias son las nuestras, su mundo, también.
1) Sus temas son duales y confrontados; habitantes de una sociedad rica y sus dramas particulares. Habitantes de un mundo pobre en donde aquellos parecen minúsculos si los comparamos con la necesidad de sobrevivir sin recursos.
2) Y por encima de todo está el sentimiento y la profunda humanidad de los protagonistas que pueblan sus historias. A todos los pone frente al abismo de su existencia, preguntándose por el sentido de su vida. Estos responden siempre como se espera de ellos y acaban, como el espectador, sucumbiendo. No hay tregua, nada es gratis, ni el sentimiento es mercancía de ida y vuelta.
En Problemas de Familia ya apunta detalles, con soltura, y nos enfrenta a un drama ético y moral que lo resuelve con una postura sin ambages. En Brothers nos habla, en una situación puesta al día, del muerto que retorna y de la necesidad de tener que salir adelante a pesar de que la vida a las personas se lo ponga muy difícil. En Siempre Te Querré nos pregunta en donde está limite cuando ayudas a alguien que está en el pozo, ¿hasta dónde puedes llegar?. En Después de la Boda, el reencuentro con el pasado, etc.
Susanne Bier con su cine pone el dedo en la llaga del hombre de este siglo, que no es un ignorante, es un ser culto y tiene sentimientos, por lo que pone en sus labios diálogos maravillosos, esperando siempre una reacción positiva frente a las urgencias de la vida.

De su filmografía destacan:
1. All You Need is Love (2012)
2.En un mundo mejor (2010)
3.Cosas que perdimos en el fuego (2007)
4.Después de la boda (2006)
5.Hermanos (2004)
6.Te quiero para siempre (2002)
7.Livet är en schlager (2000)- Una vez en la vida
8.Den eneste ene (1999)- El amor de mi vida
9.Sekten (1997)- Credo
10.Pensionat Oskar (1995)- Like it Never Was Before
11.Det bli'r i familien (1994) -Problemas de Familia
12.Luischen (1993) (TV)
13.Brev til Jonas (1992)- Letter to Jonas
14.Freud flyttar hemifrån... (1991)- Freud's Leaving Home

4 novembre - El guerrero pacífico

Divendres 4 de novembre vam passar la pel·lícula "El Guerrero Pacifico- Peaceful Warrior", que va ser presentada per Ramon Roblas (Nomar Salbor "del Pinzell”), que ens havia elaborat aquesta informació i ressenya de presentació:

 - Pel·lícula: El Guerrero Pacifico / Peaceful Warrior

- Filmada / produïda: any 2006


- Director: Victor Salva


- Actors principals: Nick Nolte i Scott Mechlowicz


- La pel·lícula està basada en fets reals, sobre la vida d'un gimnasta ( Dan Millman) de la Universitat de Berkeley (Estats Units) .


- Seguint en la meva filosofia de presentar pel·lícules sobre les “Debilitats Humanes”, en aquest cas entra en una dimensió que podríem dir que té una certa espiritualitat i se sustenta sobre les respostes i les tres preguntes fonamentals envers la nostra existència:

·         On som?: AQUI

·         Quina hora és? : ARA MATEIX!-

·         Què som? : AQUEST MOMENT!

La pel·lícula tracta sobre aquest (diria) desfici que ens porta a la societat en general a lluitar/pensar “per tenir” i “el que vindrà”, exigint-nos contínuament més i més fites, i no pas, per estar vivint el moment present, deixant que l'univers per si sol, ens porti el que per la nostra actitud (segons haurem sembrat), igualment ens acabarà arribant.

Lao Tse (fa mes de 2.500 anys) va escriure “ El Tao” (El Camí), un dels llibres importants de la humanitat. Aquet llibre consta de 81 versos (pensaments), en els que ens dona solució per totes les “debilitats consubstancials amb l’ésser humà".

M’he permès adjuntar-vos dos versos amb comentaris del doctor i filòsof Wayne W. Dyer, que ha sabut desglossar (per tal que els entenguem millor) els pensaments de Lao Tse, adequant-los a la nostra manera d’entendre i viure actual; si bé “El Camí” , “per se” no necessita adequació, ja que sempre és de rabiosa actualitat: Aquí, Ara i Cada moment.

Tot això ho podreu observar en el dossier adjunt, en els versos adjunts Nº 20: “Viure sense lluitar (per les coses mundanes)", que crec és molt adient sobre el tema de la pel·lícula i el vers Nº64 “Viure estant aquí i ara”, que entenc com “la base” de totes les activitats humanes.

Després d’una introducció a la pel·lícula, que va fer el propi Ramon, la vam veure i posteriorment vam passar al col·loqui.

La pel·lícula va despertar controvèrsia: Hi va haver qui la va elogiar força, no tant per la qualitat cinematogràfica com perquè va sentir-se plenament identificat amb el missatge i forma de veure la vida que mostra la pel·lícula.

D’altres, però, van mostrar el seu desgrat per la pel·lícula, que van considerar previsible i avorrida, desaprofitant  les possibilitats del llenguatge cinematogràfic.

La controvèrsia, sempre saludable, ens va obrir la gana, i, com sempre, el cine-cena fòrum va acabar en un excel·lent  sopar de germanor, durant el qual vam seguir parlant de filosofia Tao i de molts altres temes.