Everlasting moments

Aquesta pel·lícula l'hem vist amb en Joan, la Carme i la Maria Rosa, per mitjà d'un servei d'accés a cinema per Internet (http://www.filmin.es/) que ofereix forces pel·lícules actuals i clàssiques a un preu força raonable.

La pel·lícula ens ha encantat a tots. Aquest recorregut vital per la vida d'una dona a Suècia a començaments del segle XX, exposat sense pressa, però sense pausa, manté el seu interès des del primer fins al darrer moment.

Tot i ser molt diferent, m'ha recordat una altra pel·lícula - Rompecabezas - que també he esmentat en aquest blog. Si a "Rompecabezas" (pel·lícula argentina) una dona trobava en l'afició als trencaclosques alhora un entreteniment i la força de viure, a "Everlasting moments", una altra dona troba en la fotografia alhora una afició, força vital, i un instrument que li permetrà conservar i fer eterns els moments de la seva vida.

Moments durs i moments tendres, que n'hi ha de tot, però, sobre tot, moments tots ells valuosos i ... irrecuperables ... si no fos per la fotografia.

En definitiva, un "peliculón", que entre alters coses m'ha fet refelxionar que potser ara ens és més fàcil tirar fotografies, i que la vida pot semblar no tant dura ... però que els moments segueixen passant inexorablement i que val la pena guardar-los al nostre cor ... amb l'ajut de bones fotografies.

Nueva sección - Los libros de Juan : Los Enamoramientos de Javier Marías

Animado por Jordi Castells, inicio una nueva sección de este blog, en la que voy a comentar libros leídos recientemente que me han gustado.

Titulo: Los Enamoramientos

Autor: Javier Marías.

Javier Marías tiene una forma de escribir que atrae, más allá de lo que cuenta, por cómo lo cuenta; tiene el don del que se expresa en un lenguaje variado, rico y fluido que hace que su relato, a medida que lees, lo asimiles de forma suave y grata.

Cada año, el día de Sant Jordi, tengo la costumbre de acercarme a las paradas de libros y firmas de Barcelona. Siempre que viene Javier Marías intento que me firme alguno y de paso intercambiar dos o tres frases con él. Cómo este año ha publicado Los Enamoramientos, lo adquirí y nos lo firmó con la recomendación de no enamorarnos en exceso.

El tema del libro va de enamoramientos, claro. Y el mensaje es que la consecuencia de enamorarse nos puede hacer victimas y verdugos a la vez, sin poder evitarlo ó inevitablemente.

Una mujer lleva años desayunando en la misma cafetería antes de ir a trabajar, encontrándose siempre con la misma pareja. Un día, el hombre es victima de un atraco absurdo, con resultado de muerte. Ella se entera al cabo de unos días del crimen por la prensa, y se interesa por la viuda...

El libro adquiere una altura narrativa extraordinaria cuando, para introducirnos y explicar una situación determinada, pone en boca de un personaje la historia del Coronel Chabert de Balzac, militar dado por muerto en la batalla de Raluy, que libró el ejército Napoleónico con los Prusianos, y que salva la vida milagrosamente, y al cabo de diez años reaparece ante su viuda reclamando lo suyo.......

Con esta historia y con otras el relato nos va llevando por donde quiere el autor, el lector se deja arrastrar...

Interviene, como no, el profesor Francisco Rico, personaje real y ficticio que lo retrata con todo cariño.

Fue este mismo profesor, Francisco Rico, el que recomendó la novela en un editorial reciente del suplemento Babelia del diario El País.

En fin concluyo recomendando a mis amigos esta novela, francamente buena.

En un mundo mejor

Encara tinc al cos les emocions de la darrera pel·lícula del cine forum, quan una altra pel·lícula, En un mundo mejor, aquest cop vista al cine Alexandra, m'ha tornat a fer sentir emocions fortes.

I, una altra vegada, les emocions giren al voltant de les vivències d'uns nois que es veuen enfrontats a situacions fortes i complexes d'entendre i pair.

L'amor, la mort, la violència emocional, l'amistat, la pèrdua ... poden esdevenir per a un jove situacions més difícils d'afrontar que la violència física o la guerra.

Amb unes interpretacions molt bones, i uns paisatges excepcionals ... m'ha agradat, i, d'alguna manera, m'he sentit com si la sessió de divendres passat encara no s'hagués acabat.

1 juliol - De mayor quiero ser soldado

Divendres 1 de juliol vam cloure la temporada amb la projecció de la pel·lícula “De mayor quiero ser soldado”, dirigida per Christian Molina i meravellosament interpretada per Fergus Riordan, Ben Temple, Jo Kelly y Andrew Tarbet.

La pel·lícula va constituir una molt agradable sorpresa. Quan vam acabar de veure-la, ningú gosava obrir boca. La força de la pel·lícula, que para una mirada molt específica al món de la violència televisiva, i, molt especialment, al seu impacte en el món de la infància, ens va deixar glaçats. No és d’estranyar que - com ens va explicar el director de la pel·lícula, Christian Molina, que vam tenir la sort que ens acompanyés en la sessió – a Roma, la pel·lícula, a més de ser premiada en el Festival Internazionale del Film di Roma, va ser despedida amb forts aplaudiments per part d’un públic infantil i adolescent, que es va sentir ben retratat i comprès.

Christian que malgrat la seva joventut es va confessar un enamorat del cinema – els seus directors preferits són Kubrick i Berlanga – ens va explicar que amb la pel·lícula intenta compartir una preocupació per com la violència que ens envolta impacta i s’interioritza dins la ment i el cor infantil. Ho aconsegueix. La pel·lícula mereix no tan sols ser vista en els circuits comercials, sinó que les sales de projecció dels centres educatius la projectin i s’obri un debat social necessari i urgent: Podem seguir tolerant que diàriament passin pels ulls dels infants tones d’escombraries i el cor dels nens i nenes s’immunitzi davant tanta misèria ?

Christian va prometre que tornaria. El curs vinent l’esperem. Mentrestant, passem un bon estiu, i aprofitem, entre d’altres coses, per reveure els bons clàssics que ens proposa el cinema Verdi.

Podeu recordar la sessió veient les fotografies que va fer Lola Rodríguez:

The company men

The company men – Pel•lícula americana que ens mostra com diversos personatges, tots ells amb alta situació socio-econòmica, viuen la crisi econòmica de la seva empresa, i, més concretament, el fet de ser acomiadats de la feina.

La pel•lícula resulta interessant, ja que, a més de fer-nos viure la situació dels diferents personatges i les seves interrelacions, ens fa reflexionar sobre les causes d’algunes crisis empresarials, i, més concretament, sobre com algunes persones amb capacitat d’influència les pateixen i les viuen alhora.

Els principals intèrprets són actors veterans i coneguts que saben fer creïble la història i fer-nos compartir les seves vivències i emocions.

17 juny - Detràs del muro

Divendres 17 de juny els companys del cine fòrum vam tenir la sort de poder assistir a una activitat molt especial i grata: el company i amic del cine forum Pepe Molina va tenir el gest d'amistat de convidar-nos a la interpretació del monòleg teatral Detrás del muro.

Amb el teatre de l'Associació de veïns Congrés - Indians ple de familiars i amics, en Pepe va anar desgranant aspectes íntims de la seva vida, començant per la traumàtica experiència de la trobada amb la mort sobtada i inesperada d'un personatge desconegut - Josep Lluis Facerias - que, amb 8 anys, ell era incapaç d'entendre; la retrobada posterior amb el mateix personatge, mitjançant la qual el destí el va convidar a reflexionar o la seva dualitat professional, fins i tot amb vis còmica dels móns hospitalari i del dret, finalment resolta cap el segon.

Va compartir també les seves alegries personals i familiars, la seva vocació artística, el seu compromís amb la vida i la societat i la inquietud política i social, molt especialment en el marc del Partit i l'Associació de veïns.

Però, sobretot, va fer un exercici d'amistat, mitjançant el qual va compartir davant nostre la seva intimitat i les seves emocions, d'una forma que va resultar agradable, enriquidora i estimulant.

La sessió va ser de gran nivell gràcies a la col·laboració dels nostres companys del cine fòrum, Victor Apolhinarios, que va dur a terme la direcció artística i Lola Rodríguez, que va fer de regidora.

Per tal que puguem tenir sempre dins nostre aquests records, les vivències d'en Pepe estan també recollides en un llibre que porta el mateix nom ("Detrás del muro").

Podeu veure l'àlbum de fotografies que Lola Rodríguez ha compartit amb nosaltres com a record de l'acte.

27 de maig - La vida y obra de Miguel Hernández

Divendres 27 de maig vam tenir l'honor de rebre al cine fòrum un professional del cinema, Paco Rodríguez, director de la pel·licula documental "La Vida y Obra de Miguel Hernández".

Va iniciar la presentació Xavi Perna, que va cedir posteriorment la paraula a Paco Rodríguez i a la seva esposa, Lourdes, que també ha participat en la producció.

Un excel·lent documental, que ens va permetre conèixer millor la figura de Miguel Hernández, des dels seus anys inicials a Orihuela, fins els seus anys finals a les presons franquistes, gràcies a la combinació d'un profund treball historiador i una bona mà cinematogràfica.

Complexa i sensible, la figura de Miguel Hernández és diseccionada amb detall. La pel·lícula ens ofereix també algunes de les seves obres. Emociona esepcialment el seu cant a l'amic mort, Ramon Sije, mort que va plorar amargament, malgrat que la vida els havia portat a un desencontre.



La sessió va ser molt agradable, com podem veure en el reportatge que va fer Lola Rodríguez. Paco i la seva esposa van compartir amb nosaltres diversos aspectes de la seva llarga carrera artística i professional. Ens va mostrar la importància que un bon cinema documental pot tenir per divulgar la història i la cultura alhora que per permetre acostar-nos a persones i llocs del nostre entorn més proper o del nostre interès.

Va ser una magnífica ocasió de combinar cinema i poesia, a més de conèixer uns excel·lents professionals i millors persones.

Sin identidad

Sin identidad: Pel·lícula d'intriga, i d'acció, amb un guió força ingeniós. Et fa estar enganxat a la butaca del primer a l'ultim moment. Dirigida per Jaume Collet-Serra, català que treballa als Estats Units, al que algun dia hariem de convidar al cine fòrum.

Mentrestant, podem veure l'història que ens explica: Un professor americà arriba amb la seva dona a un Berlin nevat, té un accident i li comencen a passar coses estranyes. Ningú no el reconeix i ell ja no és ell ...

Midnight in Paris

Woody Allen torna a estrenar pel·lícula: Midnight in Paris. Aquest cop viatja pel temps, i fa realitat les fantasies del protagonista i dels espectadors.

Encara que el cinema ens ha portat forces vegades al passat - què és el cinema sinó un viatge fantàstic ? - el viatge sembla més verídic si el fem ficats dins del protagonista.

Retrats de Paris, inquietuds vitals del personatge, desencontres, amor ... molts dels temes recurrents d'Allen, embolicats en una comèdia encantadora i ben travada.

A més de passar una bona estona, vaig sortir preguntant-me ... qualsevol temps passat va ser millor ?.

Rompecabezas

La pel·lícula Rompecabezas ens convida a fer un passeig tendre i senzill per la intimitat d'una dona, de la que ens mostra les facetes de persona, mare i esposa; potser molt ofegada la primera faceta per la segona i la tercera.

El descobriment d'una aptitud molt especial li obre les portes a la passió i a l'aventura, aspectes fins llavors poc presents en la seva vida.

Pel·lícula argentina que va causar una bona impressió al festival de Berlin, amb una interpretació notable per part de la protagonista.

M'ha agradat, m'ha fet pensar i m'ha emocionat.