Conocerás al hombre de tus sueños

Ahir vaig veure aquesta pel·lícula de Woody Allen.

Comèdia disparatada i distreta, que no amaga una reflexió sobre les relacions humanes, la felicitat, l'amor i els mecanismes substitutoris - "les receptes màgiques"´- amb les que ho volem arreglar tot plegat.

És millor viure feliç però enganyat que tocar de peus a terra, encara que les coses no siguin com ens agraden ?

Woody Allen no para de treballar ... i que ho poguem veure molts anys.

PEL·LÍCULES DE CINE NEGRE (4)

Los sobornados – 1953 – Fritz Lang La recerca dels motius del suïcidi d’un agent de policia té lloc en el marc de la connivència entre les màfies i la policia.

Anatomía de un asesinato – 1959 – Otto Preminger
Un advocat ex-fiscal defensa un home que ha matat la persona que ha violat la seva dona.

PEL·LÍCULES DE CINE NEGRE (3)

Mentira latente – 1950 – Mitchell Leisen Una noia embarassada pateix un accident de tren i la confonen amb una altra noia morta també embarassada, filla d'una família rica.

En un lugar solitario – 1950 – Nicholas Ray
Un guionista de cinema de caràcter violent es veu implicat en un assassinat.

Aquesta va ser la pel·lícula que vam seleccionar per ser visionada al cineforum-

PEL·LÍCULES DE CINE NEGRE (2)

Perdición – 1944 – Billy Wilder - Fred MacMurray, Barbara Stanwyck, Edward G Robinson

Una dona sedueix un venedor d’assegurances per assassinar el seu marit i cobrar una assegurança important.

Forajidos – 1946 – Robert Siodmak
La recerca de l’assassinat d’un ex-boxejador ens permet entrar en contacte amb una banda de personatges sense escrúpols

PEL·LÍCULES DE CINE NEGRE (1)

Laura – 1944 – Otto Preminger - Clifton Webb, G Tierney, Dana Andrews

Laura ha sigut assassinada. La recerca del seu assassí ens porta a conèixer els personatges força sofisticats i enigmàtics que l’envoltaven.

Tota la història ens atrapa, molt especialment el personatge de Laura, que ens embelesa.

El último refugio – 1941 – Raoul Walsh - Humprey Bogart, Ida Lupino:
Veiem la lluita d’un home que en sortir del presidi cerca l’estabilitat perduda-

Pel·lícula que va consagrar a Humphrey Bogart, poètica i plena de sentiments.

55 PEL·LÍCULES

Què tenen aquestes pel·lícules en comú ?

• Chinatown


• Casablanca


• Atraco perfecto


• El jugador


• El largo adiosEl rey de Marvin Gardens


• Rebelde sin causa


• Malas tierras


• Laura


• Mentira latente


• En un lugar solitario


• El último refugio


• La burla del diablo


• Yo vigilo el camino


• El reportero


• El camino de Cutter


• Forajidos


• El crepúsculo de los dioses


• Extraños en un tren


• Marruecos


• American Gigolo


• Perdición


• Los sobornados


• El tercer hombre


• El Padrino, El Padrino II


• Manos peligrosas


• El cartero siempre llama dos veces


• New York, New York


• Nieve que quema


• El resplandor


• El sueño eterno


• La ventana indiscreta


• Encadenados


• A quemarropa


• Al rojo vivoo


• El halcón maltés


• La dama de Shangai


• Luna de papel


• El gran Gatsby


• Psicosis


• Lolita


• Ciudadano Kane


• Atlantic City


• Gilda


• Sed de Mal


• Retorno al pasado


• Klute


• Fuego en el cuerpo


• Vértigo


• Atrapados


• Melvin y Howard


• La noche se mueve


• Taxi Driver


• Anatomía de un asesinato


• Qué bello es vivir

Són les pel·lícules referenciades al llibre "Sospechosos" de David Thomson ... que val la pena llegir !

El llibre té un magífic pròleg de Rodrigo Fresán. Només pel pròleg ja val la pena el llibre. Però hi ha més: El llibre ens presenta a personatges de pel·lícules de cine negre, teixint un relat que t'atrapa. Imperdible per reentrar en el món del cine negre i passar una molt bona estona.

17 Setembre - En un lugar solitario

Divendres 17 de setembre vam començar la temporada de cineforum amb la presentació de la pel·lícula "En un lugar solitario", dirigida per Nicholas Ray, i protagonitzada per Humphrey Bogart i Gloria Grahame, per Jordi Castells.

En Jordi ens va explicar que la idea de presentar aquesta pel•lícula li va venir de la lectura del llibre "Sospechosos" de David Tmonson, que li va recomanar en Joan González. El llibre, del qual podeu trobar una resenya més ampla en una altra entrada, construeix el seu fil narratiu a partir de personatges de pel•lícules de cine negre. La lectura del llibre li va despertar l'interès pel cine negre i la possibilitat de presentar alguna de les pel·lícules del llibre al cineforum.

Amb la finalitat de triar la pel·lícula, en va visionar 8 ,juntament amb la Maria Rosa, en Joan i la Carme. Totes van resultar ser excel·lents, raó per la qual ens en fa una petita resenya en d'altres entrades del blog.

La pel·lícula triada, En un lugar solitario, ho va ser perquè mostra com la por i les emocions interiors poden condicionar el comportament d'una persona.

Així, la relació entre un guionista amb caràcter violent - Humphrey Bogart - i la veïna enamorada d'ell que l'ajuda quan és acusat d'assassinat - Gloria Grahame - es veu fortament condicionada pel caràcter irascible d'ell i els dubtes interiors que l'entorn i la conducta d'ell sembren en ella.

En la presentació de la pel·lícula es van exposar les característiques bàsiques del cinema negre i com David Thomson veu a "Sospechosos" els personatges de la mateixa.

Un animat col·loqui i un sopar de xupar-se els dits van fer que el cineforum emprengués la nova temporada amb gran empenta.

Mujeres de El Cairo

Mujeres de El Cairo és una pel·lícula valenta, de denúncia, que t'atrapa mentre van fluint les històries que la protagonista, una presentadora de televisió, et va explicant de situacions dramàtiques ... inclosa la seva pròpia.

Política, violència de gènere, hipocresia, sexe ... tot es barreja en una història que no et deixa indiferent. I encara que pot semblar exòtica - "això passa a El Cairo" - t'adones que en realitat això passa a tot arreu i que, malhauradament, els nostres diaris i telenotícies van farcits d'històries com aquestes.

9 Juliol - Tres dies amb la família

Divendres 9 de juliol ha acabat brillantment la temporada 2009/2010 del Cineforum, amb una assistència rècord: 35 persones !. I és que, a més de voler despedir la temporada i desitjar-nos bon estiu, l'ocasió s'ho valia: Vam tenir l'oportunitat de veure una magnífica pel·lícula i comentar-la amb la seva directora.

La pel·lícula és TRES DIES AMB LA FAMÍLIA, de l'any 2009, i la directora, Mar Coll. Es tracta d'una pel·lícula meravellosa que ens explica coses sobre la família molt interessants. També podria haver-se titolat "La meva família i altres animals", pero aquest títol ya el va utilitzar Gerald Durrell quan va escriure la seva famosa trilogia.

La Mar ens va explicar que la pel·lícula es va generar en el marc dels seus estudis en l'ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), que li va donar un premi que li va permetre la producció de la pel·lícula. Ens va explicar com va dur a terme l'elecció dels actors, de forma successiva, intentant que semblessin una família real, com, encara que la idea de fer girar la situació al voltant d'un enterrament es va generar en una vivència pròpia, la família generada és fruit de la seva imaginació; i moltes altres coses !

De to intimista, pausada, però, tal com va dir un dels assistents "rodada de manera que et fa sentir-te integrat dins la situació, com si fossis un més de la família", la pel·lícula ha rebut forces premis, entre d'altres: Premi Gaudí a la millor pel·lícula en llengua catalana, Premi Goya a la millor direcció novell, Premi de la crítica al festival internacional de Rabat.

Com sempre, al sopar hi va haver molta gresca, i a més vam celebrar l'aniversari d'en Ramon. Si voleu saber més coses de la pel·lícula, podeu veure la crítica que en va fer al seu blog la Juduth Vives.

Preparem les forces per la nova temporada - la vuitena - que encara ha de ser millor.

Io, Don Giovanni

Entre partit i partit (aquests dies el mundial està en les fases més renyides) he trobat temps per anar a veure "Io, Don Giovanni".

M'ha agradat. Veure com els genis traspassen la seva vida i les seves pròpies vivències i emocions a la creació artística, alhora que disfrutar el resultat d'aquesta creació, assegura una bona estona.

Potser el ritme té altibaixos, i no és una pel·lícula "perfecta", però és una molt bona ocasió per refrescar-se l'estiu amb un bany de música i imatge.