Ahir vaig anar a veure al Verdi Two Lovers. Em va agradar. Drama que es desenvolupa de forma ben explicada, i que presenta diferents facetes sobre l'amor. L'amor obsessió, on les dificultats es fan difícils de pair, l'amor familiar i casolà, l'amor amb una "femme fatale" i l'amor furtiu.
Divendres 7 vam tenir ocasió de veure i comentar Kolya . Es tracta d'una pel·lícula de l'any 1996, del director Jan Sverak, de nacionalitat txeca, que pertany al genere "comèdia- dramàtica" i va ser presentada per Carmen de las Heras.
Per Sant Jordi qui més qui menys comprem algun(s) llibre(s). En això cadascú té els seus gustos, i, afortunadament hi ha molt per triar.
El concierto: Comèdia en clau d’opereta, d’humor i sensibleria que alhora que introduir-nos en una situació estrambòtica – la substitució en un concert de l’orquestra titular del Bolshoi pels vells titulars defenestrats en una purga feia trenta anys – critica tots els mals endreços de Rússia: La Rússia comunista plena de limitacions i contradiccions, i la Rússia actual de nous rics que creuen que tot es pot comprar amb un diner guanyat sense suor.
Uns pocs cines de Barcelona (jo l'he vist al cine Verdi) ofereixen una pel·lícula dels anys 50, Lola Montès, que seria la darrera obra del director Max Ophüls , autor de grans obres com Carta de una desconocida, Madame de ..., El placer, que suggereixo que tinguem presents per quan tinguem ganes de passar al cineforum algun drama romàntic.
Divendres 9 vam seguir amb el cicle dels anys 70, presentat per Esteve, Judith i Jesus, amb la pel·lícula KLUTE de l'any 1971 - dirigida per Alan J. Pakula i interpretada per Jane Fonda (Oscar a la millor actriu d'aquest any per la seva intepretació) i Donald Sutherland.
els valors que intenta transmetre. Situada en l'Anglaterra dels anys 60, en la que anar a un col·legi d'èlit i estudiar en una universitat reconeguda constituïen un visat d'entrada a l'èxit i a l'èlit dins la societat. Les trampes i hipocresies que hi ha darrera aquest plantejament es fan palesos en la persona d'una jove que és fascinada per un món molt més encisador que el de la seva família i el seu col·legi d'èlit, que, tot i això, també amaguen molts rerefons inquietants. Una altra bona ocasió per, a més de passar una bona estona, reflexionar sobre l'educació que volem i perquè la volem.
La tercera pel·lícula l'he vist després de rebre un SMS de Mari Villalba que ens la recomanava. "Flor del desierto" ens explica la història d'una noia somalí, que de nena va sofrir l'ablació genital, tradicional en la seva cultura, però no per això menys horrorosa. En explicar la història de Waris Dirie, veiem alhora la seva cultura ancestral i les peripècies que la porten a un món occidental en el que triomfa com a model, triomf que aprofita per donar testimoni de que la força del costum no sempre és la força de la raó.
Divendres 5 de març vam tenir una sessió doble:
