diumenge, 8 de març del 2009

LA COMÈDIA - TIPUS 2: SCREWBALL O GUERRA DELS SEXES

Un cop el cinema va passar de mut a sonor, d’altres consideracions es van afegir a l’humor estrictament visual o físic de la categoria anterior. De forma molt especial, a partir de la dècada dels 30, va sorgir un dels tipus de cinema que es mostraria molt perdurable: La comèdia “screwball”, que a vegades s’anomena de “Guerra dels sexes”.

Screwball” es refereix en anglès a un tipus de jugada atípica en el joc del beisbol, on la pilota es llança amb una direcció i tipus de moviment poc usuals, rebuscats, com se suposa que són les situacions de les pel•lícules d’aquesta categoria.

En la pràctica predominen les pel•lícules amb diàlegs ràpids i ingeniosos, amb arguments que inclouen enfrontament entre sexes, on la “guerra” entre homes i dones es desenvolupa “sense arribar a majors”. Són pel•lícules apassionades, comèdies “de sexe sense sexe”, que moltes vegades aprofiten per mostrar-nos aspectes rellevants de la societat que tenien al voltant. Van constituir un instrument important per ajudar a passar la “Gran depressió econòmica” d’aquells anys.

Una pel•lícula que es considera emblemàtica, i l’inici d’aquesta categoria fou “Sucedió una noche”, de Frank Capra, amb Clark Gable i Claudette Colbert, de 1934.

No tindreu problemes per trobar una pel•lícula d’aquest tipus ... o, potser sí, tindreu el problema de triar-ne una ja que n’hi ha forces. Així, entre d’altres:

• Frank Capra: Sucedió una noche (1934)
• George Cukor: Historias de Filadelfia (1940)
• Howard Hawks: La fiera de mi niña (1938), Luna nueva (1940)
• Preston Sturges: Los viajes de Sullivan (1941), Las tres noches de Eva (1941)
• Gregory La Cava: Al servicio de las damas (1936)

Ànim, doncs, aneu emplenant Caselles de la cartilla, i expliqueu-nos les pel•lícules que us han agradat.

diumenge, 1 de març del 2009

SESSIÓ 7 MARÇ - MALÍ - 14 KILÓMETROS

Dissabte 7 de març, a les 6 de la tarda va tenir lloc una sessió força interessant i especial:

* Primer vam gaudir d'una presentació de fotografies de Malí, feta per en Josep Maria Cortina, que novament ens va permetre compartir els seus recorreguts pel món i l'art de la seva mirada.
Vam acostar-nos a la natura, colors, paisatges, mercats i, molt especialment, a les persones d'aquest país, que en Josep Maria ens va ensenyar a estimar. Vam aprendre que s'organitzen al voltant de grups o ètnies, i que és un dels llocs del món on la "globalització" i la tecnologia hi són menys presents. Visitant el blog d'en Josep Maria podeu accedir a una selecció d'aquestes fotografies.

* Tot seguit vam veure la pel·lícula "14 kilómetros" que ens va permetre acostar-nos sota una altra mirada al continent africà, i a la seva gent, molt especialment als que, empesos per la pobresa, recorren dificultosament el seu territori intentant arribar a un altre món que els obri les portes a una vida millor; provocant una reflexió i una discussió molt apassionades

Vam cloure amb unes pizzes delicioses.

dijous, 26 de febrer del 2009

La Comèdia – Tipus 1: Comèdia d’humor físic “Slapstick”

Aquest primer tipus de comèdia – el nom de la qual, Slapstick vol dir “Cop de bastó” – inclou pel·lícules en les que predomina un humor visual ... “físic”. És l’humor que predominava en les antigues pel·lícules del cinema mut en el que van destacar còmics com Buster Keaton, Harold Lloyd o Charlie Chaplin, entre d’altres.

També hi va haver “duos” famosos, com, Stan Laurel i Oliver Hardy.

Hi ha per tant moltes pel·lícules per triar. En citem algunes tan sols a tall d’exemple:

- El maquinista de la general, amb Buster Keaton
- La febre d’or ó Llums de la ciutat, de Charlie Chaplin
- La via làctea, amb Harold Lloyd

Posteriorment podeu seguir trobant aquest tipus d’humor, de forma parcial o predominant, en moltes pel·lícules, així:

- Les vacances de Monsieur Hulot ó Mon Oncle, de Jacques Tati

Ànim, doncs, trieu i veieu una pel·lícula d’aquest tipus. N’hi ha moltes i us fareu un tip de riure. Ah ! ... recordeu que podeu explicar al blog les pel·lícules que us han agradat i voleu recomanar !

diumenge, 22 de febrer del 2009

La comèdia: Un gènere infravalorat o “10 comèdies que heu de veure abans de les vacances”

La comèdia és el gènere cinematogràfic que té per objectiu principal fer riure, fer-nos passar una bona estona.

Independentment de la facilitat o dificultat d’assolir aquest objectiu, la comèdia ha estat infravalorada respecte a d’altres gèneres. Voleu comprovar-ho ?

Accediu a la web “Decine21”, i més específicament al seu “Buscador avançat”.

Comproveu – fent “Gènere = Comèdia” – més de 3400 comèdies; i – fent “Gènere = Drama” – més de 5.000 drames.

Fem la cerca més específica: Quantes comèdies hi ha amb la màxima puntuació (10) ? (Gènere = Comèdia, Valoració =10). En el moment de preparar aquesta entrada, 3 (El apartamento, El hombre tranquilo, Roxie Hart).

I drames amb puntuació 10 ... doncs ... 15 !.

Si mirem quantes comèdies i drames hi ha amb cada puntuació possible, i fem la mitjana, constatem que les comèdies tenen una puntuació mitjana de 4,77 i els drames de 5,38.

Potser és que no valorem prou la dificultat i valor de saber simplement fer-nos passar una bona estona ?

Doncs, per compensar-ho, us proposem una activitat: Que veieu entre ara i la sessió del cinefòrum de juny, 10 comèdies, una de cadascun dels 10 tipus diferents que figuren en la “Cartilla del Cineforum”. Els que porteu la cartilla plena el juny, tindreu un premi sorpresa la darrera sessió del Cineforum.

En properes entrades del blog donarem més indicacions sobre cadascuna de les 10 tipologies de comèdies que figuren a la “Cartilla”.

Bona sort ! Ah ... i quan veieu una bona pel·lícula ens la podeu recomanar a través del blog.

divendres, 20 de febrer del 2009

Slumdog Millionaire, de Danny Boyle


Abans d'ahir vaig quedar realment bocabadat amb aquesta pel·licula del director anglès Danny Boyle. A partir de la intervenció d'un jove indi en el programa internacional de televisió "Quiere Vd. ser millonario" (que també haviem vist aqui presentat per en Carlos Sobera) ens presenta la història i les peripècies d'un noi del carrer de Bombay des que queda orfe als 6 anys fins el moment de la seva participació en el concurs. Molt bon guió amb un ritme intenssíssim que gairebé no et deixa respirar. Excel·lent, encara que brutal, panorama de la India de la pobresa i de les transformacions del país en els darrers anys. Realització molt actual amb un color i una fotografia potentíssims. Música electritzant. I una interpretació excel·lent de l'actor principal. En conjunt una pel·lícula molt dura però de les que es disfruten i recorden molt temps.

diumenge, 15 de febrer del 2009

SESSIÓ 20 FEBRER - RUFUFÚ

En la sessió del 20 de febrer Jordi Castells ens va presentar:

RUFUFU - del director Mario Monicelli, italiana, de l'any 1958, nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Vam veure uns joves Marcelo Mastroianni, Vittorio Gasman, Claudia Cardinale (guapíssima ella), Totó, Renato Salvatori, etc. etc,.

Vam somriure veient un grup de pobres diables intentant l'atracament perfecte en mig d'una Itàlia sorollosa, pobre i en runes de postguerra.

En la sessió es va lliurar un dossier amb dades explicatives sobre la pel·lícula.

La sessió va incloure diverses sorpreses:
* una presentació de fotografies del casament de l'any (Pepe i Tere, a Asturias)
* l'escena més romàntica de la història del cinema, dins la pel·lícula "Sólo se vive una vez"
* una presentació global del gènere de la "Comèdia", a càrrec de Jordi Castells (que la inclourà en properes entrades del blog) ,
* i una invitació a un "joc cinematogràfic" : veure 10 comèdies de 10 diferents tipus, emplenant la "cartilla de comèdies del Cineforum Teià". Els que la portin plena en la sessió del cineforum de juny, tindran un premi sorpresa en la sessió darrera del curs, el juliol.

La propera sessió serà excepcionalment en dissabte, el 7 de març, ja que inclourà una presesntació de fotografies per part de Josep Maria Cortina.

dimecres, 28 de gener del 2009

CINQUÈ ANIVERSARI

El passat 16 de gener vam celebrar el cinquè aniversari del Cine Forum. En l'apartat de reportatges pots veure les fotos d'un dia molt agradable i emocionant per a tots, fetes per la nostra magnífica reportera Lola.

Vam rebre diversos missatges dels membres del cineforum que no van poder assistir:


" Hola amigos : Nuestra más sincera felicitación por los cinco años de "Cine Forum Teià" y, lamentándolo mucho nos ha surgido un pequeño inconveniente a última hora que nos impide asistir a tan memorable cumpleaños. Nos hacía mucha ilusión y además porque hace tiempo que, por un motivo u otro, no hemos podido ir. Que disfrutéis de una feliz velada y un beso a todos.
Josep Mª i Montse "

"Hola a tots,

Encara que com alguns ja sabeu soc una mica lluny d'aquí m'agradaria molt poder compartir amb vosaltres la festassa que segur que fareu aquesta nit per celebrar el cinque aniversari. Peró com que tinc entés que en Martinell projectara el seu primer reportatge audiovisual amb temática argentina de fet estarem ben a prop.Una forta abracada per a tots des d'aquest raco del mon.
Josep Maria"

"HOLA JUAN Y CARMEN, EL PROXIMO VIERNES LAMENTABLEMENTE NO PODEMOS VENIR A LA SESION DEL QUINTO ANIVERSARIO DEL CINEFORUM TEIA QUE SERA MAGNIFICA.
ESPERO QUE PRONTO NOS PODAMOS REINTEGRAR.MUCHOS EXITOS FUTUROS PARA CINEFORUM TEIA Y QUE SIGA EN LA ESTUPENDA LINEA ACTUAL. UN CORDIAL SALUDO A TODOS,

Xavier Perna Bertrán"

"Muchas felicidades por el aniversario y el recuerdo del Faquir.
Para mí también fue una grata velada.
Un abrazo a todos Esteve Riambau"


"Estimats amics,

Fa ja cinc anys que, gràcies al Juan i la Carmen, al Pepe i la Manoli i a l'Antonio, als que aviat ens vam anar afegint molts d'altres, va nèixer el cinefòrum Teià.

La tendra criatura és filla de la passió pel cinema i del culte a l'amistat i en aquests anys ha anat creixent, de forma que és ja una mossa de bones maneres, ben formada culturalment i de molt bons sentiments.

En aquests anys hem après la importància del cinema mut, l'èpica del western americà, les relacions entre la literatura i el cinema, el llenguatge de la imatge... Les vostres aportacions i les dels convidats ens han enriquit molt i hem redescobert, superant la ignorància del profà, la gran tasca dels "artesans de la imatge i del so", la importància per a la humanitat del "fet cultural" que anomenem "setè art".

Però el gran valor d'aquest tendre infant de cinc anys és el del retrobament humà. Les exquisites convocatòries, l'extraordinària predisposició dels anfitrions, les atencions dels assistents, les bromes, la conversa enriquidora i desenfadosa, les aportacions de cadascú al projecte, segons les seves possibilitats i habilitats, el fet de compartir la mateixa gran taula (i les "croquetes de la Manoli...", ja ens entenem), ens han fet retrobar aquell sentit de l'amistat que va niuar als nostres cors quan èrem joves, quan un amic era com un germà.

Per això esperem poder seguir gaudint molts i molts anys més de la vostra amistat i de la vostra companyia.

Visca el Cinefòrum Teià !! Llarga vida al cinema !! Visca l'amistat !!

Una abraçada i un petó ben forts,

Montse i Xavier"

dimarts, 20 de gener del 2009

TURISMO PREMIADA

Ahir vam tenir l'alegria de veure com el curt "Turismo" va obtenir el premí Gaudí al millor curtmetratge. Sense deixar de reconèixer els molts mèrits de Mercedes Sampietro, la directora, de les actrius, Francesca Piñón i Mónica López, o els del productor ... el nostre estimat Ricard Figueras ... no creieu alguna cosa hi té a veure la màgica conjura que, amb la seva sabiduria habitual, va fer la nostra anfitriona, Carmen ... ?

Volem expressar les nostres felicitacions a tots els implicats i el nostre agraïment per haver tingut l'ocasió de veure i comentar aquest magnífic curt.

diumenge, 18 de gener del 2009

SESSIÓ 16 GENER

La darrera sessió va incloure la presentació de "Stardust memories", de Woody Allen, a càrrec de Ricard Figueras, en el marc del cicle "Comèdia: El cinema dins del cinema".

Vam gaudir d'una veritable lliçó de cinema en la que en Ricard ens va remarcar molts aspectes de la pel•lícula: Ens va exposar que Allen, expressa en la pel·lícula moltes inquietuds autobiogràfiques, quasi bé es podria dir que Allen va repassar en aquesta pel•lícula la seva vida passada i futura. Igualment, Allen plasma el seu homenatge a Fellini, amb un record a la seva inoblidable “Ocho y medio”, així com inclou moltes escenes i moments que recorden moltes de les seves altres pel·lícules: Manhattan, Hannah y sus hermanas, La Rosa Purpura del cairo, Zelig ó La Comedia sexual de una noche de verano.

Vam sortir amb la sensació d'haver vist una gran pel•lícula, possiblement infravalorada, i amb ganes de poder tornar a veure-la una altra vegada, per descobrir-hi una multiplicitat de detalls.

En Ricard ens va presentar també el curt “Turismo”, dirigit per Mercedes Sampietro i produït per ell, que reflecteix un tema molt d'actualitat i ple d’humanitat. Va ser sotmès a la clàssica benedicció aquelarrística de Teià per tal que en el futur gaudeixi dels reconeixements i premis als que la seva qualitat el fa acreedor.

dijous, 15 de gener del 2009