Dvendres 4 vam veure Easy Rider, una altra pel·lícula mítica dels anys 70 (estrictament és de l'any 1969, però es pot dir que amb ella va nèixer la nova forma de fer cinema que percebem a la dècada dels 70).Amb aquesta pel·loícula vam finalitzar el cicle que vam començar amb "La última pel·lícula" i vam continuar amb "Klute". Això no vol dir que de tant en tant no puguem veure pel·lícules d'aquest període. N'hi ha moltes de molt bones !
La pel·lícula va ser presentada per Esteve, Judith i Jesus, i en el seu moment va marcar una època i constituir una icona de la contracultura americana.
De forma casual, la programació d'aquesta pel·lícula ha coincidit amb la mort del seu director i protagonista, Dennis Hopper, cosa que fa encara més actual la seva revisió.
Els presentadors van començar recordant-nos fets de l'any 1969, destacant l'arribada de l'home a la lluna. Van remarcar que es tracta d'una pel·lícula feta amb molts pocs mitjans i baix cost, que, a causa del fet que retratava "una altra Amèrica" lluny de l'estereotip present en les pel·lícules "de Doris Day" va ser un èxit de públic i de guixeta. Per aquesta raó, els "studios", que es troabven en crisi, van obrir les seves portes a directors joves i inconformistes, que van ser els protagonistes del cinema dels 70.
Pel que fa a la pel·lícula pròpiament dita, es tracta d'una "Road movie", que en el seu passejar pels Estats Units fa un retrat interior dels 2 personatges principals, i del món que troben al seu voltant. El retrat és ple d'inquietud i angoixa, i d'alguna manera retrata la sed i a la vegada por de llibertat que hi havia a l'Amèrica d'aquells moments.
Potser perquè aquestes angoixes i inquietuds són eternes, la visió de la pel·lícula va provocar un debat força intens que va durar mentre sopavem i fins força més tard.
