VIATGE A MADRID

La setmana vinent ja és l'escapada a Madrid.

Permeteu-me que us posi un enllaç a un material que explica què hi ha a Madrid aquests dies: Es Madrid - mes de Juny.

Aquests dies hi ha la fira del llibre, al Retiro, que pot ser una bona oportunitat de combinar passeig a l'aire llibre i bibliofilia.

Com nosaltres - Maria Rosa, Montse, Xavier i jo - arribem a Madrid en AVE el dissabte al matí a les 10, passarem un moment per l'hotel a deixar les borses i després aniriem al Retiro a passejar.
Si algú més hi va ... allà ens veiem ! Feu-nos un mail si voleu que ens hi trobem

Nova Secció: Cartellera

Aquesta Secció vol ser un lloc obert on els membres del Cineforum puguin recomanar als altres aquelles películes que per una o altra raó els hagin agradat.

SESSIÓ MARÇ 2005

Ponent: Xavier Perna

Pel·lícula: Gattaca (Andrew Niccol, 1997)

En aquesta ocasió, en Xavier ens mostra el món de la ciència ficció, en una pel·lícula genial que alhora que ens fa reflexionar sobre les possibilitats i perills de la ciència i la tecnologia, ens fa emocionar amb les peripècies vitals dels personatges.

SESSIÓ FEBRER 2005

Ponent: Miquel Bort

Pel·lícula: Amarcord (Fellini, 1973)

En Miquel va optar per transportar-nos al món de la poesia visual, que així pot catalogar-se aquesta obra de Fellini, que retorna amb emoció i enyorança a la seva infantesa per mostrar-nos un món perdut que no és tan llunyà.

SESSIÓ GENER 2005

Ponent: Antonio Nuño

Pel·lícula: Amanece, que no es poco (José Luis Cuerda, 1988)

Després del romanticisme de la sessió anterior, Antonio ens convida a visitar un poble molt especial i ens transporta al món de la fantasia i del surrealisme, i una mica més ens mata de riure; mostrant-nos la varietat de registres que té el món del cinema.

SESSIÓ DESEMBRE 2004

Ponent: Juan Gonzàlez i Carmen de las Heras

Pel·lícula: Antes del atardecer (2004, Richard Linklater)

En Joan i la Carme ens fan viure un drama romàntic. Aquesta pel·lícula ja havia tingut una primera part ("Antes del amanecer"), rodada deu anys abans, amb el mateix director (Richard Linklater), i els mateixos actors i personatges, tots ells deu anys més joves.

SESSIÓ NOVEMBRE 2004

Ponent: Xavier Pereda

Pel·lícula: Oliver Twist (1948, David Lean)

Xavier ens presenta la pel·lícula "Oliver Twist", en la versió de David Lean, de 1948, per fer-nos palesa la relació entre cinema i literatura, i ens transporta al Londres victorià.

SESSIÓ SETEMBRE 2004

Ponent: Carme Trilla

Pel·lícula: El Gran Lebowski (1988, Joel i Ethan Coen)

La Carme ens va introduir al sempre peculiar món dels germans Coen amb una pel·lícula que ens va seduir.

VIATGE A MADRID

Viatge a Madrid.

El viatge s’acosta … fem un repàs de tot:

- Molta gent té reservat l’hotel NH Zurbano.
- Hem reservat un minibus per a tots els que ho van sol·licitar. El preu del minibus és de 27 €, que heu d’ingressar al compte del Cine Forum.
- El minibus recollirà la gent a les 16.30 a l’hotel Zurbano. Tots els que viatgeu en minibus heu d’estar al hall de l’hotel a aquesta hora. El desplaçament són uns 45 minuts, possibilitant que la trobada comenci aproximadament a les 17.30 h.
- El minibus ens portarà al lloc on es farà el cineforum, i, quan acabem, al restaurant. El restaurant està reservat per tots els que anem a Madrid. Acabat de sopar, el minibus ens tornarà a Madrid.
- Els que tinguin informacions o suggeriments sobre eventuals activitats a fer dissabte o diumenge al matí, podeu fer-ho si ho desitgeu, incloent comentaris a aquesta entrada.

MARTIN SCORSESE: UN INFILTRAT A HOLLYWOOD

Martin Scorsese: Un infiltrat a Hollywood.

Vull compartir amb vosaltres la lectura del llibre “Martin Scorsese: Un infiltrado en Hollywood”, de Tomàs Fernández Velentí (Edicions Carena, abril 2008), que ens permet fer un viatge per la vida i obra de Martin Scorsese, i ens convida a tornar a veure algunes de les seves pel·lícules.

El llibre no és massa llarg (168 pàgines), i conté una abundant bibliografia per als que, després de la lectura, encara en vulguin més. Es troba a la vostra disposició a la biblioteca del Cinefòrum Teià.

Scorsese neix al barri de Corona (Queens), a Nova Iork, el 1942, en el sí d’una família italo-americana, descentents d’emigrants sicilians. Als 8 anys es traslladaria amb la família al barri de Little Italy (Petita Itàlia) on copsaria l’ambient molt específic de les seves gents.

Amb aquests antecedents personals, no és estrany que alguns dels eixos que dominaran la seva filmografia siguin les bandes gangsterils i mafioses, la vida en entorns urbans i les preocupacions religioses.

La primera obra on es reflecteix de forma esplèndida la seva personalitat és Malas calles (1973), amb Robert de Niro, on, en un entorn urbà que possiblement inclou records de la infància, ens presenta una història que combina violència i sentiment, ens ofereix una obra mestra, amb un muntatge especialment acurat.

Després d’una pel·lícula senzilla i diferent, que ens fa passar una bona estona, amb Alicia ya no vive aquí, i a través d’un treball conjunt amb el guionista Paul Schrader, el 1976 ens ofereix una altra obra mestra, Taxi driver, un altre cop amb Robert de Niro, i una jove Jodie Foster, que a la vegada que és una obra personal, visualitza les paranoies d’una societat marcada per la guerra del Vietnam.

Una incursió en el musical, New York New York, on Liza Minelli acompanya Robert de Niro, precedeix, després de superar moments personals difícils, una altra obra mestra, Toro salvaje, on el món de la boxa serveix d’escenari a una història, on, novament, violència i sentiments d’humanitat i culpa es barregen en un còctel “terrific”.

A El rey de la comedia i Jo, que noche ens mostra que pot fer coses diferents. A El color del dinero, amb Paul Newman, ens fa viure una espècie de continuació de la clàssica El buscavidas, on el món del billar serveix d’escenari on es contraposen sentiments i febleses.

És a La última tentación de Cristo, on Scorsese va deixar anar els seus sentiments religiosos. Pel·lícula que va despertar controvèrsies en ambients conservadors, que, paradoxalment, possiblement ha acostat a la figura de Crist molta més gent que documents més panegírics.

A Uno de los nuestros, novament amb Robert de Niro, torna al seu registre més clàssic – els entorns mafiosos – i ens ofereix una altra obra mestra amb 30 minuts inicials esplèndids.

La edad de la inocencia, drama romàntic, no sembla una pel·lícula de Scorsese, però darrera les diferències s’hi torna a entreveure l’anàlisi dels sentiments que també tant abunda en les pel·lícules de Scorsese.

Casino, amb Sharon Stone i Robert de Niro, monumental obra on l’entorn d’un casino, minuciosament explicat, mostra novament explosions de sentiments i violència, precedeix Kundun, on reprèn el registre religiós i social repassant la vida d’un líder religiós tibetà.

Scorsese segueix actiu: Les seves pel·lícules més recents ho mostren: Gangs of New York, amb Leonardo di Carpio, El aviador o Infiltrados, en la que va obtenir l’oscar a la millor pel·lícula i al director que tant es va fer esperar, deixen oberta una llista que ben segur continuarà.

Encara que potser és més conegut per les seves pel·lícules d’entorns violents i gangsterils, el llibre i un repàs a la seva obra ens mostra que Scorsese té un registre més variat, incloent obres importants en el camp dels documentals.

Us convido a llegir el llibre. Segur que us animarà a triar i reveure alguna de les seves pel·lícules.

SESION VIERNES 16 DE MAYO DE 2008

El viernes 16 de Mayo la sesión se dedicó al cine asiático. Joan del Aguila, experto y estudioso del cine asiático nos presentó la película CHUNGKING EXPRESS del año 1994- estrenada en España en 1996, del cineasta chino Wong Kar-Wai. La presentación fue muy completa y estuvo acompañada por un torrente de datos sobre algunos de los autores y películas más significativos de Oriente. Joan nos prometió estar con nosotros en una nueva sesión en un futuro, la temporada próxima. Lo esperamos con interés.

La película se compone de dos historias, cada una de ellas protagonizada por un policía diferente enfrentados a sendas relaciones inversas con las dos mujeres que se cruzan en su camino. El primero porque se enamora de una traficante de drogas con peluca rubia que no le hace ni caso, y el segundo, porque ni siquiera se entera de que la camarera del Mignight Express se ha enamorado de él.

El cine de Wong Kar-Wai es un torrente de emociones. Es un estudio sobre el tiempo y la soledad. En el amor la única certeza en su fecha de caducidad, por lo que sus personajes se aferran a recuerdos y vivencias que suspenden el paso del tiempo . Viven el pasado sin apercibirse del presente.