Dissabte 16 de juliol - Thelma y Louise

Dissabte 16 de juliol, dia de la Mare de Déu del Carme, vam fer la tradicional sessió de cloenda estiuenca de la temporada a Fontpineda, sota la magnífica acollida dels nostres amics Miquel i Maria.

La pel·lícula que vam veure va ser Thelma i Louise, americana, de l'any 1991, dirigida per Ridley Scott, i, com a Carol, amb dos grans interpretacions femenines, aquest cop Susan Sarandon i Geena Davis.

La pel·lícula triada és un "clàssic", si podem qualificar de clàssica una pel·lícula quan acompleix 25 anys. En el moment de fer la convocatòria, en Joan ens deia que veient la pel·lícula veuríem si havia envellit.

I vam constatar que, efectivament, la pel·lícula és un clàssic, perquè no tan sols no ha envellit, sinó que ens va fer reviure les emocions que molts havíem sentit, i potser oblidat, quan la vam veure en el seu moment.

El desencís davant relacions amoroses insatisfactòries i davant la monotonia de les seves vides porta a Thelma i Louise i fer un viatge a la cerca d'un aler fresc que airegi les seves vides i en permeti treure la floridura.

Ben aviat, però, sembla que aquest és un objectiu impossible, en un món ple de violència masclista en el que sembla que dues dones que viatgen soles siguin una fruita que qualsevol pot lliurement agafar.

La pel·lícula és molt més que un road movie de violència i intriga. És un cant a l'amistat, al retrobament interior i a la lluita contra les pors que tenim interioritzades. És per aquesta raó que quan s'acaben les més de 2 hores de pel·lícula - que es fan curtes - ens aixequem amb la sensació que  hem estat convidats i participants  en un viatge ple de problemes, i amb final incert, però que moltes vegades resulta obligat a causa de la duresa o de la fredor del nostre entorn.

Coincidint amb el final de temporada, es va informar del canvi de model en l'organització del cinefòrum. Les sessions ordinàries, que fins ara fèiem en divendres al vespre, tindran lloc en cap de setmana - dissabte o diumenge - i en horari de tarda. Després de quasi 12 anys de cinefòrum, aquest canvi de fórmula permetrà assajar noves modalitats de trobada i seguir veient cinema i caminar plegats.

Divendres 17 de juny - Carol

Divendres 17 de juny vam veure la pel·lícula Carol, de l'any 2015, britànica, basada en una obra de Patrícia Highsmith, dirigida per  Todd Haynes, i interpretada per Cate Blanchett i Rooney Mara.

Novament l'amor és el protagonista d'aquesta història. En aquest cas l'amor entre dues dones, en un entorn temporal i social - la societat americana de mitjans del segle passat - que encara no ha assimilat l'amor entre persones del mateix sexe.

En aquest cas, Carol, interpretada per una Cate Blanchett, i Therese, interpretada per Rooney Mara, descobreixen amb sorpresa, viuen i assaboreixen un amor que els marcarà per tota la vida, com l'experiència més significativa que mai han viscut.

Sensual, melancòlica, però, sobretot, bonica, aquesta pel·lícula i aquesta història ens han causat un gran impacte, per la qualitat de les seves interpretacions i la força d'un missatge, que encara que es proporciona pausadament, com en un gota a gota, penetra inevitablement en les venes dels espectadors: l'amor és la  sal i la font de la vida. Viure la vida és seguir els seus camins, encara que, inevitablement, també comportin dolor i dificultats.

Divendres 27 de maig - Sólo un beso

Divendres 27 de maig,  Lola Rodríguez ens va presentar Sólo un beso.

Pel·lícula britànica de l'any 2004, del director Ken Loach. El que podria haver estat una bonica història d'amor entre 2 persones de cultures diferents: un jove paquistaní de cultura musulmana  i una noia britànica catòlica,  es converteix, com tantes altres vegades,  en una història plena de dificultats. La capa de les diferències religioses i culturals se superposa a la força de l'amor i fa complicada una història que hauria de ser principalment font de plaer i emocions positives.

La pel·lícula va provocar una reflexió sobre els forts problemes que la intolerància - junt amb els interessos econòmics - provoca en el món actual, encara que no això sigui una novetat sinó una constant històrica. La seva projecció  va constituir alhora una ocasió de gaudi cinematogràfic i de denúncia social i cultural.