2 pel·lícules sobre la infància i l'adolescència

 

Recentment he vist dos pel·lícules que fan referència al món de la infància i l’adolescència.

La primera – Moonrise Kingdom – l’he vist al cine Verdi. Estrenada aquest any 2012, ens acosta al món infantil, a l’aparició del primer amor, i a com aquest es pot constituir en un motor per intentar escapar a un altre món físic i emocional. Rodada amb un to surrealista, es veu de forma agradable, i, potser, ens recorda que seria bo que tots plegats de tant en tant sabéssim comportar-nos com a nens. Alhora, ens fa un passeig retrospectiu, una mica esquematitzat, per un món – l’Amèrica de 1965, els scouts, les famílies rurals – que ha canviat molt malgrat que no siguem tant lluny en el temps.

La segona – Cuenta conmigo – l’he vista per televisió. Més antiga, és de l’any 1986, no ha envellit i s’ha convertit en un clàssic perquè els temes que toca: l’adolescència, l’amistat, les bones estones i la força que aquesta proporciona per vèncer els mals moments i madurar; són temes universals que, ben tractats, fan de bon veure i gaudir.

Cicle Simone Signoret - Paris bajos fondos

Diumenge 17 de juny hem continuat el cicle de Simone Signoret amb la pel·lícula “París bajos fondos”.

Pel·lícula deliciosa, amb un argument potser més convencional que La Ronda, amb enamorament, màfies i fatalisme a dojo, però fantàsticament interpretada per una Simone Signoret que en aquesta pel·lícula és l’absoluta protagonista, i es troba en la plenitud de la seva bellesa.

Produïda l’any 1.952, la pel·lícula ens trasllada a començaments del segle XX, a Paris, i ens introdueix en un món d’amors i aventures, en una pel·lícula que traspua poesia i bellesa visual.

Ha estat una magnífica oportunitat de seguir en contacte amb la nostra heroïna. Cal reconéixer que la història del cinema és plena de perles com aquesta que val la pena repescar i gaudir.

15 Juny - El cónsul de Sodoma

Divendres passat van tenir la sessió del cine fòrum que clou la temporada 2011/2012, en la que vam veure la pel·lícula “El cónsul de Sodoma”, basada en el personatge del poeta Jaime Gil de Biedma. La presentació la va dur a terme el propi director de la pel·lícula, Sigfrid Monleón. La sessió va tenir, com a gran sorpresa, l'emocionant lectura d'algunes poesies de Gil de Biedma per part de Lola Rodríguez.

Va estar, una altra vegada, una sessió molt enriquidora. D’una banda perquè la pel·lícula ens va acostar a un personatge, Jaime Gil de Biedma, amb una personalitat polièdrica, cercador de l’excel·lència en la poesia, de l’espurna de la passió en el sexe i en el contacte humà, amic dels seus amics, homosexual en un espai i un temps en què no era fàcil ser-ho, home d’empresa en ser fill d’una família burgesa, ... .

La pel·lícula intenta acostar-nos a totes aquestes facetes, i a fe que ho aconsegueix, ja que traspua ofici i sensibilitat. Segur que, després d’haver-la vista, més d’un s’haurà acostat, potser per primera vegada, a poesies com No volveré a ser joven , Vals de aniversario ... o la sorprenent Contra Jaime Gil de Biedma .

Va ser també una bona ocasió per comprendre que fer cinema no és fàcil, i que fer-ho adaptant la vida d’un personatge proper i complex, encara ho és menys. Les polèmiques sorgides a rel de la pel·lícula ho fan més palès. Alguns personatges propers a Jaime Gil de Biedma, van expressar la seva disconformitat per la visió que se’n presenta en la pel·lícula, molt especialment pel fet que segons ells, el sexe hi ocupa un lloc central que no li correspon. Amb o sense polèmica, el cert és que la pel·lícula mostra un personatge complex, que lluita per la vida malgrat un turment interior, i que ha deixat un llegat poètic que ara tenim a les nostres mans.

Gràcies, Sigfrid, per compartir amb nosaltres una altra gran vetllada de cinema.

Mostra Internacional de films de dones - Siempre feliz

Aquests dies se celebra a Barcelona la 20a Mostra Internacional de films de dones, el programa de la qual podeu consultar aquí.

Vaig tenir l'oportunitat d'assistir a la sessió gratuïta d'inauguració que es va fer dijous passat a la Plaça de la Virreina, a Gràcia, amb la pel·lícula noruega Siempre feliz, a la qual correspon la fotografia que encapçala aquesta entrada.

Va estar una interessant mostra de com les relacions humanes, incloent de forma específica el sexe, s'entrecreuen entre sí, i en deriven diverses conseqüències encadenades. A mi em va frappar especialment el comportament que desenvolupen els fills de les parelles protagonistes de la pel·lícula.

Potser algun dia tindrem l'oportunitat de repescar-la per al cine fòrum.

15 Juny - El cònsul de Sodoma

Divendres 15 juny farem una cloenda daurada de la temporada 2011/2012 del Cineforum, amb la presentació de la pel·lícula  EL CONSUL DE SODOMA de l'any 2009, dirigida per SIGFRID MONLEON.

La pel·lícula va tenir cinc nominacions als Goya d'aquell any. El tema és un recorregut per la vida de Jaime Gil de Biedma, un dels poetes més influents de la postguerra (1929-1990).

Ens la presentarà el propi Sigfrid Monleón que ha acceptat la invitació que li havíem fet perquè vingués a presentar-la. Potser hi haurà algun altre convidat sorpresa, gran amic del Cineforum, però com no està encara confirmat, ho deixem així, a l'aire.

Una nova i magnífica oportunitat d'endinsar-nos en el món del cinema a través dels seus protagonistes.

Profesor Lazhar

M'ha agradat perquè t'acosta a una situació delicada amb sensibilitat i naturalitat.

Ens fa veure que per anar per la vida cal escoltar, alhora que les veus dels demés, incloent les dels "experts", la veu del propi cor, i que per educar la personalitat dels nois i noies cal despelgar una equilibrada combinació d'amor, dedicació, energia i sentit comú.

Un acostament carinyós al món de la pedagogia, al que recorda que els coneixements són importants, però les persones encara ho són més.

Pot semblar "una altra pel·lícula d'escoles, professors i estudiants que ve del món francès" (està situada al Quebec, el Canadà francòfon), i ho és, però té un guió molt ben trabat, una personalitat pròpia i una qualitat i sensibilitat que fan recomanable de veure-la.

3 juny - La ronda

Hem inaugurat aquesta tarda el cicle dedicat a Simone Signoret, amb la pel·lícula "La Ronda" de Max Ophuls.

La pel·lícula, tot i amb un regust melodramàtic,  és un cant a la vida i a l'amor. Potser un amor diferent de l'amor platònic i idealitzat que el propi Max Ophuls ens presenta a "Carta a una desconocida" ... Un amor més de l'instant, més fugisser, però, potser, no per això menys amor.

L'amor, el plaer, el desengany, l'alegria, la tristesa, ... són sentiments que cada dia fan girar el món com un carrussel inaturable, que qualsevol que s'aturi a observar-los, com el firaire que fa girar el carrussel o el militar que fa la ronda, no podrà més que constatar amb connivència i complicitat.

Potser no és la pel·lícula en la que Simone Signoret té una presència més intensiva en durada, però sí que brilla amb gran intensitat per la seva bellesa i força d'interpretació.

Un magnífic inici de cicle amb un gran clàssic del cinema europeu dels anys 50, de gran sensibilitat, molt bona qualitat fotogràfica, grans interpretacions  i amb una excel·lent recreació de l'atmòsfera vienesa de començaments del segle XX.